« Il faudra un jour qu’on sache pourquoi la couleur d’une peau détermine à ce point le destin des hommes, pourquoi elle sauve certains, tandis qu’elle envoie d’autres directement en enfer » page 261.

Je viens de finir le livre Le mariage de plaisir de Tahar BEN JELLOUM, trois mots, quelle merveilleuse histoire!

Comme toujours cet auteur m’a enthousiasmé. À partir d’un fait comme le mariage de plaisir, Tahar BEN JELLOUM nous montre le vrai sujet, le racisme, l’intolérance, l’injustice, et il nous suggère d'y réfléchir.

Amir, un commerçant prospère de Fès, épouse temporairement Nabou, une Peule de Dakar, où il vient s’approvisionner chaque année de marchandises. Mais voilà qu’Amir se découvre amoureux de Nabou et lui propose de la ramener à Fès avec lui. Nabou accepte, devient sa seconde épouse et donne bientôt naissance à deux jumeaux. L’un blanc, l’autre noir.

Un livre publié par Gallimard en 2016 et que je vous conseille vivement.    

"Quan la Blanca arriba a l'agència, llegeix a l'ordinador el fragment del que s'ha anomenat la temptació de Gènova. Després d'haver anat a la cort de Roma i d'una estada a Montpeller, Ramon Llull és a Gènova, a punt d'embarcar-se en un viatge al Nord d'Àfrica, i allí és temptat per dues forces antagòniques. Unes visions del més enllà li revelen que si es fa frare franciscà, salvarà l?art i la seva obra, però condemnarà l'ànima. Si, per contra, es fa frare dominicà, salvarà l'ànima, però condemnarà l'obra. Ramon Llull no dubta a condemnar l'ànima i salvar l'Art perquè l'Art es molt més important que no pas l'ànima d'un sol individu, encara que sigui la seva. La Blanca aparta els ulls de la pantalla per assaborir la grandesa del personatge. Ramon Llull té molt clar que el bé comú està per sobre dels beneficis individuals, generositat que no és compartida pels personatges que omplen els diaris i els telenotícies i el tuïter. Pel cap de la Blanca desfilen imatges de polítics de totes les condicions i pelatges, enxampats en múltiples pràctiques corruptes. Amb els ulls closos, pensa que ha trobat una ideal que la podria ajudar a perfilar la visió estratègica de l'anunci. Podria contrastar la noblesa de sentiments i d'actuació de Ramon Llull amb les actituds vergonyants dels polítics que s'han embutxacat durant dècades els diners dels contribuents, que ens han estafat i que han posat en escac i mat el sistema polític heretat de la transició, es diu d'una tacada." (pàgs.70-71)

l'Aspiradora de Ramon Llull tracta dos temes que m'interessen Ramon Llull i l'obsolescència programada; confesso que aquest llibre em va enganxar des de la primera pàgina; L'autora, especialista en literatura medieval, d'una banda, ens dóna eines pel debat, en el cas de l'obsolescència programada i de l'altra, ens incita a saber encara més i a descobrir una figura cabdal de la literatura catalana com fou Ramon Llull. 

L'Antònia Carré-Pons manté la tensió narrativa, fins les últimes pàgines, tot i que, haig de confessar també que, el desenllaç era força evident i,  lamentablement, no em va sorprendre. 

Per acabar un consell,  aneu ràpidament a la llibreria a comprar aquesta novel.la, veureu que el tema es molt original, que els personatges estan ben caracteritzats... i es llegeix d'una tirada!