"Voluntario de España, miliciano
de huesos fidedignos, cuando marcha a morir tu corazón,
cuando marcha a matar con su agonía
mundial, no sé verdaderamente
qué hacer, dónde ponerme; corro, escribo, aplaudo,
lloro, atisbo, destrozo, apagan, digo
a mi pecho que acabe, al bien, que venga, y quiero desgraciarme;
descúbrome la frente impersonal hasta tocar
el vaso de la sangre, me detengo,
detienen mi tamaño esas famosas caídas de arquitecto
con las que se honra al animal que me honra;
refluyen mis instintos a sus sogas,
humea ante mi tumba la alegría
y, otra vez, sin saber qué hacer, sin nada, déjame,
desde mi piedra en blanco, déjame,
solo,
cuadrumano, más acá, mucho más lejos,
al no caber entre mis manos tu largo rato extático,
quiebro contra tu rapidez de doble filo
mi pequeñez en traje de grandeza!

Himno a los voluntarios de la República, pág, 281

César Vallejo era un poeta peruà (Santiago de Chuco, 1892- París, 1938); la seva obra poètica forma part del programa de les oposicions per obtenir la càtedra (agrégation) pels professors d'espanyol a França, així que confesso que l'he descobert mentre les preparo.  La seva poesia, que reflecteix la seva visió particular del món, està centrada per la seves obsessions: la mort, el temps, el buit... però el que més em sobta és que front a la incertesa, a la desolació,a l'angoixa, a la seva poesia hi trobem també l'esperança.

El poema Himno a los voluntarios de la República forma part del seu poemari ESPAÑA, APARTA DE MI ESTE CALIZ, publicat després de la seva mort. César Vallejo es trasllada a Espanya l'any 1931 i s'afilia al Partit Comunista, l'any 1932 torna a París i al començar la Guerra Civil espanyola es posa al costat de la República, recollint fons per la causa.